Crisi a Angulema: l'històric festival de còmic suspèn la propera edició

  • El Festival Internacional del Còmic d'Angulema suspèn la 53a edició per la falta de condicions adequades.
  • Autors, editors i finançadors públics trenquen amb l'empresa organitzadora 9e Art+ després d'anys de polèmiques.
  • Les acusacions de deriva comercial, manca de transparència i la gestió d'una denúncia per violació agreugen la crisi.
  • La cancel·lació impacta especialment a França i Europa, amb Espanya com un dels països més implicats.

Festival de còmic a França

El Festival Internacional del Còmic d'Angulema, una de les grans referències mundials del novè art, no obrirà les portes en la seva propera edició. El que durant setmanes havia estat un rumor cada cop més insistent s'ha convertit en realitat: la cita prevista entre el 29 de gener i l'1 de febrer ha estat cancel·lada oficialment per l'organització.

La suspensió no respon a una qüestió puntual d‟agenda o logística, sinó a una crisi profunda entre autors, editorials, finançadors públics i l'empresa privada 9e Art+, encarregada de gestionar el festival des del 2007. L'enfrontament, incubat durant anys, ha acabat per esclatar i deixar a l'aire el futur d'una de les grans festes del còmic europeu.

Una edició impossible de celebrar «en condicions adequades»

La companyia 9e Art+, responsable històrica del certamen, va comunicar que la propera edició del Festival d'Angulema «no es pot desenvolupar materialment en condicions adequades». Segons va explicar el seu advocat, Vincent Brenot, es va remetre una carta a finals de la setmana anterior per notificar als finançadors públics que l'edició quedava cancel·lada.

Al comunicat difós per l'organitzadora s'insisteix que es tracta de «una decisió unilateral» atribuïda als finançadors públics, que haurien pressionat per forçar la suspensió de la 53a edició. L'empresa sosté que el seu «únic propòsit» és garantir la continuïtat del Festival Internacional del Còmic d'Angulema, però acusa les institucions d'interferir de manera reiterada en la gestió d'un esdeveniment que, en teoria, és de naturalesa privada.

Els finançadors públics, per la seva banda, haurien instat 9e Art+ a «treure les conclusions» del boicot generalitzat promogut pel sector. Amb autors i editors retirant el seu suport, les administracions consideraven irrealista seguir endavant com si res no passés, i defensaven que ja no existien condicions mínimes per organitzar el festival amb normalitat.

La tensió venia de lluny. A finals de novembre, l'empresa ja havia comunicat en un correu electrònic intern el aturada dels preparatius diversos socis del certamen, missiva que va acabar filtrant-se a la premsa francesa. Tot i així, públicament 9e Art+ havia negat fins fa poc que es contemplés l'anul·lació total de la propera edició.

Cancel·lació festival de còmic

Boicot massiu d´autors i grans editorials

La suspensió arriba després d'un boicot creixent per part d'autors, llibreters i editorials, que han anat retirant la seva participació en cadena. La situació es va agreujar a l'estiu, quan es va articular una campanya molt visible contra la direcció del festival, a la qual s'hi han sumat noms de pes enorme en el panorama internacional.

Entre les veus més destacades figuren Art Spiegelman, Posy Simonds o Anouk Ricard, aquesta darrera guardonada amb el Gran Premi del festival el 2025. L'adhesió d'autors de primera línia va convertir el malestar en un moviment estructural, posant l'organització contra les cordes i restant gran part de la seva legitimitat davant del públic i la indústria.

Les principals editorials del còmic francobelga i d'altres països europeus van advertir les últimes setmanes que la celebració de la 53a edició estava «compromesa» per la ruptura de confiança amb 9e Art+. Sense el suport de les grans cases editores, el festival perdia bona part dels seus expositors, estrenes i activitats clau.

Aquest ambient va fer que diferents mitjans francesos, com el diari alliberament o la premsa regional de la Charente, anticipessin que l'anul·lació de l'edició era només qüestió de temps. L'organització, tot i això, va desmentir inicialment aquests avenços, abans d'admetre que la cita «no es podria celebrar en condicions satisfactòries».

Acusacions de deriva comercial i manca de transparència

El conflicte no es limita a una discrepància puntual entre l'empresa i les institucions, sinó que respon a crítiques sostingudes sobre el model de festival implantat en els darrers anys. Autors i professionals del sector acusen 9e Art+ d'haver empès el certamen cap a una lògica massa comercial, al detriment del vessant cultural, artístic i de descobriment de nous talents.

Se li retreuen igualment manca d'ambició en la programació i opacitat en la gestió, especialment pel que fa a l'ús de fons ia la presa de decisions estratègiques. Per a una part del sector, el festival havia perdut part del seu esperit original, aquell que l'havia convertit des del 1974 en un punt de trobada imprescindible per a creadors, editorials petites i grans, i lectors de tot el món.

La polèmica va fer un gir encara més delicat amb la gestió d'una denúncia per violació presentada per una empleada el 2024, presumptament ocorreguda a l'entorn del festival. La treballadora va ser posteriorment acomiadada, una decisió atribuïda a la direcció de 9e Art+, concretament al seu responsable Franck Bondoux, fet que va desencadenar una onada d'indignació dins i fora de França.

Aquest cas s'ha citat reiteradament com la «gota que va fer vessar el got» per a molts autors i col·lectius, que veien en la reacció de l'empresa un símptoma de problemes estructurals a la governança del festival. Des de llavors, la pressió sobre Bondoux no ha deixat de créixer, fins al punt que ell mateix va anunciar la intenció d'abandonar el càrrec a partir del 2028.

La licitació contestada i el paper de lorganisme públic CIBDI

Un altre dels focus de tensió va ser la renovació de la licitació per gestionar el festival més enllà del 2027. En un primer moment, 9e Art+ va aconseguir assegurar-se la continuïtat a partir del 2028, amb un projecte que aspirava a arribar fins i tot el 2036, segons la pròpia direcció.

Tot i això, davant l'onada de crítiques, es va anunciar que l'empresa hauria de treballar en coordinació amb la Ciutat Internacional del Còmic i la Imatge (CIBDI), organisme públic amb seu a Angulema. Aquesta fórmula mixta pretenia augmentar els controls i equilibrar el pes de la iniciativa privada i la supervisió institucional.

Ni tan sols aquest ajustament va aconseguir calmar els ànims. Fa unes tres setmanes, davant de la oposició frontal de grans firmes del còmic i de bona part de la comunitat professional, el festival es va veure obligat a invalidar el resultat de la licitació ia anunciar que no es renovaria la participació de 9e Art+ més enllà del contracte actual, que finalitza el 2027.

Tot i aquest anunci, les dues properes edicions seguien sobre el paper sota la batuta de la mateixa empresa, cosa que per a molts resultava difícilment acceptable. En no produir-se un relleu immediat en la gestió, el boicot es va mantenir i va acabar desembocant a la cancel·lació de l'edició prevista, configurant la crisi més gran de la història del festival.

Cop simbòlic per a França, Europa i el mercat del còmic

La suspensió de la cita d'Angulema té un fort impacte simbòlic i econòmic, sobretot a França, tercer mercat mundial del còmic després de Japó i Estats Units. El festival reunia cada any més de 6.000 professionals entre autors, editors, traductors, agents, periodistes i llibreters, a més de desenes de milers de visitants.

Angulema s'havia consolidat com plataforma clau per a la indústria europea, un lloc on es tancaven acords de drets, es presentaven novetats en primícia i es donaven a conèixer obres que després arribaven al públic d'altres països, inclosa Espanya. La seva mitjana centenària trajectòria l'havia convertit en una referència gairebé obligada al calendari cultural europeu.

L'actual crisi deixa tant el sector francès com l'europeu sense el seu principal aparador al continent. Per a les editorials espanyoles, belgues, italianes o alemanyes, la fira funcionava com un punt de trobada central on testar tendències, obrir mercats i reforçar la visibilitat dels seus catàlegs en un entorn internacional.

Per a les editorials espanyoles, belgues, italianes o alemanyes, la fira funcionava com un punt de trobada central on testar tendències, obrir mercats i reforçar la visibilitat dels catàlegs en un entorn internacional.

A més, aquesta és la primera vegada des del 1974 que el festival no se celebra, amb l'única excepció de l'aturada provocada per la pandèmia de la covid. El buit que deixa l'edició cancel·lada obre un període d'incertesa en què no se sap quin format adoptarà l'esdeveniment en el futur i qui prendrà definitivament les regnes de la seva organització.

Rellevància per a Espanya i la presència creixent del còmic espanyol

En els últims anys, la participació espanyola a Angulema havia fet un salt important. La passada edició, Espanya va acudir com País Focus amb més de cent professionals a la seva delegació, inclosos autors consagrats, joves promeses, editorials independents i representants institucionals.

Entre els noms destacats figuraven guanyadors del Premi Nacional de Còmic, com Max, primer guardonat amb aquest reconeixement, o Bea Lema, distingida el 2024. Per a bona part del sector espanyol, la cita francesa era una ocasió privilegiada per mostrar la vitalitat creativa del còmic produït al nostre país.

La cancel·lació de la propera edició talla aquesta dinàmica de visibilitat, almenys temporalment. Moltes editorials espanyoles utilitzaven Angulema com plataforma per negociar coedicions, traduccions i vendes de drets, aprofitant l´alta concentració d´agents i editors internacionals.

A més, la suspensió obliga a replantejar agendes, pressupostos i estratègies de promoció, tant per a segells consolidats com per a petites editorials i autors que aspiraven a aprofitar la tirada del festival per donar-se a conèixer a França i altres mercats europeus.

Esdeveniments alternatius i futur incert del festival

La possibilitat que el Festival Internacional del Còmic d'Angulema deixi de celebrar-se tal com es coneixia fins ara ha activat diverses iniciatives paral·leles. Davant el buit que deixa l'edició cancel·lada, un grup d'uns centenars d'autors ha decidit organitzar una trobada alternativa a finals de gener a París.

Aquest esdeveniment paral·lel pretén mantenir viu l'esperit de trobada professional i celebració del còmic, però al marge de l'estructura de 9e Art+. La idea és oferir un espai on autors i lectors puguin continuar connectant, alhora que es reflexiona sobre nous models dorganització més transparents i participatius.

En paral·lel, un grup d'editors està treballant a la creació d'un altre festival alternatiu a Marsella, amb la intenció de diversificar geogràficament l'oferta i no concentrar tota l'atenció a Angulema. Tot i que encara és aviat per saber si aquestes iniciatives es consolidaran, il·lustren el desig del sector de no renunciar a una gran trobada anual al territori francès.

Tot plegat es produeix mentre el futur del mateix festival oficial queda en suspens. Amb el contracte de 9e Art+ vigent fins a 2027 però sense suport del sector, les institucions i els organitzadors hauran de decidir si s'opta per un canvi de gestió accelerat, una reconfiguració profunda del model o fins i tot per deixar reposar el certamen durant un temps abans de rellançar-lo.

La cancel·lació de la propera edició d'Angulema marca un abans i un després per al còmic a França ia Europa: el boicot d'autors i editors, les tensions amb els finançadors públics, els debats sobre la deriva comercial i els problemes de transparència han desembocat en una crisi històrica que obliga a replantejar des de la base el futur del principal festival europeu de còmic, amb conseqüències directes per a països com Espanya, molt implicats en la seva projecció internacional.

CòmicFEST Tres Cants
Article relacionat:
CòmicFEST Tres Cants: programa, tallers i activitats