Sembla que els diners que portem a la cartera estan a punt de canviar el seu aspecte. El Banc Central Europeu ha posat sobre la taula una sèrie de propostes visuals innovadores per renovar els bitllets d'euro, marcant així el primer redisseny integral des que aquesta moneda va començar a circular cap a l'any 2002. No és un canvi qualsevol, sinó una aposta per modernitzar la imatge d'Europa.
Aquesta iniciativa busca que l'efectiu no sigui només un tros de paper per comprar coses, sinó que funcioni com a reflex de la identitat compartida dels ciutadans europeus. Segons ha destacat Christine Lagarde, la màxima responsable del BCE, els nous dissenys intenten maridar l'estètica amb un significat profund, assegurant que els diners públics segueixin sent una eina accessible i segura per a tothom.
Dos eixos temàtics per a la nova imatge
Per seleccionar-ne els nous motius, el BCE s'ha basat en dos conceptes molt marcats. El primer és la cultura europea , que busca rendir homenatge al llegat intel·lectual i artístic del continent. D'altra banda, trobem el tema de rius i aus , una proposta que posa el focus a la natura, la resiliència dels ecosistemes i la llibertat, ja que aquestes espècies i corrents hídrics no coneixen fronteres geogràfiques.
En el cas del vessant cultural, s'ha pensat incloure figures icòniques a l'anvers dels bitllets. Per exemple, el bitllet de 5 euros podria portar la soprano Maria Callas , mentre que el de 10 euros estaria dedicat a Ludwig van Beethoven . Per al valor de 20 euros, l'elegida és la científica Marie Curie , i en les denominacions més altes trobaríem Miguel de Cervantes (50€), Leonardo da Vinci (100€) i la pacifista Bertha von Suttner (200€).
Si ens fixem en la proposta de la natura, l'anvers mostraria diverses espècies, com ara el martí pescador o la cigonya blanca , al costat de rius emblemàtics. El revers d'aquests bitllets seria un desplegament d'arquitectura institucional, presentant edificis com la seu del Parlament Europeu , el Tribunal de Justícia de la UE o el mateix edifici del BCE, tot recordant-nos així els pilars del projecte europeu.
El procés de selecció i la veu ciutadana
Arribar a aquests deu dissenys finalistes no ha estat un camí curt. El procés va arrencar amb un concurs massiu en què van participar més de 1.200 dissenyadors gràfics de tota la Unió Europea. D'aquest grup, només 25 van ser seleccionats per presentar les propostes detallades, que després van passar pel filtre d'un jurat independent de 21 experts especialitzats en història, neurociències, comunicació i disseny gràfic.
Ara arriba el moment que la gent doni el braç a torçar o recolzi els seus favorits. El BCE ha habilitat una enquesta en línia oberta fins al 21 de setembre perquè qualsevol ciutadà europeu opini. Però compte, que no és l'única via; una empresa d'estudis de mercat està fent una consulta paral·lela amb una mostra representativa de la zona euro per contrastar les dades i assegurar que el resultat sigui el més equitatiu possible.
És important aclarir que aquesta votació popular no decideix el guanyador de manera directa. L'enquesta serveix per demanar l'opinió pública i servir de suport al Consell de Govern del BCE, que prendrà la decisió final basant-se en els resultats de les enquestes, la valoració tècnica i l'informe del jurat professional. S'espera que l' elecció definitiva es produeixi abans que s'acabi l'any.
Tecnologia, seguretat i sostenibilitat
Més enllà de la part estètica, aquest canvi de cara respon a una necessitat tècnica imperiosa. L'emissió de noves sèries permet integrar avenços tecnològics contra la falsificació , mantenint-se sempre un pas per davant dels delinqüents. Els nous bitllets inclouran elements de seguretat millorats que no només són més difícils d'imitar, sinó que també són més fàcils de reconèixer per a persones amb discapacitat visual.
Així mateix, el BCE ha posat el focus al medi ambient. L'objectiu és reduir la petjada ecològica dels bitllets mitjançant l'ús de materials més sostenibles i processos de fabricació que garanteixin una durabilitat més gran del paper, evitant així que els bitllets es deteriorin tan ràpid i hagin de ser reemplaçats amb tanta freqüència.
Pel que fa a la posada en marxa, no cal que ens tornem bojos buscant els nous bitllets demà mateix. Després de la decisió final, vindrà una fase de desenvolupament i proves exhaustives abans d'entrar-hi. Es preveu que els nous dissenys arribin a les nostres mans uns quants anys després del vostre anunci oficial. El més tranquil·litzador és que els bitllets actuals mantindran la seva validesa i conviuran plàcidament amb la nova sèrie durant un temps.
Un gir respecte a la tradició arquitectònica
Si recordem la Primera Sèrie del 2002 i la Sèrie Europa (2013-2019), el disseny sempre va ser molt neutre. S'utilitzaven ponts i finestres abstractes precisament per no fer preferits entre els països membres i evitar tensions polítiques. Tot i això, en aquesta tercera etapa s'ha decidit trencar amb aquesta neutralitat per abraçar una reflexió sobre la cultura i la relació de l'ésser humà amb el seu hàbitat natural.
Fins i tot s‟han plantejat formats innovadors, jugant amb la disposició vertical i horitzontal dels elements visuals. Aquest gir busca que els diners siguin més propers i evocadors, transformant el bitllet en una mena de museu portàtil que celebra els èxits de la ciència, l'art i la naturalesa del continent europeu.
El Consell de Govern del BCE ara té la tasca d'analitzar totes les peces del puzle per triar el disseny definitiu. Un cop es completi el cicle de producció, l'euro haurà actualitzat la seva imatge per adaptar-se als estàndards de seguretat del segle XXI , assegurant que l'efectiu segueixi sent una opció viable, eficient i, sobretot, representativa dels valors d'inclusió i de diàleg que defineixen la Unió Europea.