Si alguna vegada t'has preguntat per què hi ha adults fent cues quilomètriques per un ninot de vinil, és que no has caigut encara al fascinant món dels
Aquest fenomen no és producte de l'atzar, sinó una maquinària de màrqueting molt fina que sap jugar amb la nostra psicologia. Des del desig d'exclusivitat fins a la nostàlgia de la infància, el col·leccionisme de figures artístiques ha deixat de ser un hobby nínxol per convertir-se en una estratègia de negoci brillant que qualsevol gestor de marca hauria d'analitzar amb lupa.
L'auge dels Art Toys i el llegat de Michael Lau
Per entendre on som, cal mirar enrere fins al 1999. Aleshores, Michael Lau va presentar a Hong Kong els seus «Gardeners» , que bàsicament eren una reinterpretació reinterpretació urbana dels GI Joe. Aquest moviment va ser l'espurna que va encendre la metxa d'una nova onada cultural, on les figures ja no estaven pensades perquè els nens juguessin, sinó per ser exposades a galeries i museus com a peces d'art.
Arran d'això, firmes com Kidrobot i Medicom van començar a fer canya amb peces de vinil personalitzades. L'objectiu va canviar: ja no es buscava la funcionalitat del joc, sinó l' estètica i la conceptualització . Així és com la joguina va passar a ser un llenç on els dissenyadors plasmen la seva visió del món, atraient un públic que busca en aquestes peces una forma d' autoexpressió personal.
Pop Mart i el mestratge de la franquícia cultural
En aquest ecosistema, l'empresa xinesa Pop Mart s'ha coronat com a líder indiscutible. No s'han limitat a vendre figures, sinó que han muntat tot un ecosistema de desig amb més de 250 botigues físiques a una vintena de països. El seu secret ha estat associar-se amb artistes amb un segell propi, com Kenny o SkullPanda, i especialment amb Kasing Lung, el cervell darrere de The Monsters.
El cas de Labubu és paradigmàtic. Aquest elf monstruós, inspirat en el folklore nòrdic, ha aconseguit l'èxit gràcies a una estètica ugly-cute (aquesta barreja de lleig i adorable) que genera un vincle emocional immediat. La marca no es queda estancada; per exemple, amb la sèrie The Monsters Hair Salon , han sabut renovar l'estètica del personatge sense carregar-me l'essència, mantenint així la demanda alta sense que la marca perdi el seu valor.
Tàctiques psicològiques: Blind Boxes i Escassetat
Si analitzem el model de negoci, Pop Mart utilitza eines que semblen tretes de casino. El format de blind boxes o caixes sorpresa és el motor principal: el client no sap quina figura li tocarà, cosa que activa l'alliberament de dopamina al cervell. La possibilitat de trobar una figura secreta amb probabilitats baixíssimes fa que l'experiència de compra sigui addictiva.
A això li sumen l'estratègia dels “drops” o llançaments limitats. Crear una sensació d'urgència provoca que la gent es baralli pels productes, un fenomen que alguns ja anomenen els “Hunger Games de Labubu” . Aquesta escassetat controlada dispara el valor al mercat de revenda, on peces que van costar 85 dòlars poden acabar venent-se per milers de dòlars en subhastes en línia.
El paper dels influencers i el mercat Kidult
La viralitat és el combustible daquest negoci. Quan una estrella de la talla de Lisa de BLACKPINK presumeix dels seus clauers Labubu a les xarxes socials, es genera una demanda orgànica que cap campanya de publicitat pagada podria aconseguir. El producte es torna «instagramejable» per naturalesa, convertint-se en un trigger visual perfecte per als algorismes de TikTok i Instagram.
Tot això encaixa perfectament amb la tendència dels quidults : adults que consumeixen productes infantils com a refugi emocional o eina de supervivència en un món estressant. Per ells, l'art toy no és un caprici, sinó un ancoratge emocional que els permet reconnectar amb el joc i la creativitat des de la maduresa.
Com iniciar una col·lecció d'art amb criteri
Si vols fer el salt i començar a col·leccionar, ja sigui figures o art contemporani a fires com Art Madrid, el primer és definir el teu nord: ho fas per passió pura o com una inversió? El col·leccionisme per passió sol ser més sostenible a llarg termini perquè neix d'una connexió real, encara que l'enfocament d'inversió requereix un estudi tècnic més rigorós de les tendències del mercat.
És fonamental educar-se abans de deixar anar els diners. No et quedis només amb el “m'agrada”; analitza la coherència de la trajectòria de lartista i la qualitat tècnica de lobra. Parlar amb galeristes i assistir a inauguracions us ajudarà a desenvolupar un ull crític. A més, no oblidis els aspectes pràctics: sempre has d'exigir un certificat d'autenticitat i una factura per protegir la teva inversió i facilitar-ne una revenda futura.
Riscos i desafiaments del sector
No tot és color de rosa en aquest mercat. L'alta demanda ha comportat una plaga de productes falsificats (els anomenats Lafufus), que poden diluir l'exclusivitat de la marca. A més, el model de caixa sorpresa pot generar crítiques per fomentar el consum compulsiu , i hi ha riscos reals que algunes modes siguin passatgeres i perdin valor bruscament.
També cal tenir en compte que que la pressió per aconseguir peces rares pot generar estrès i frustració al col·leccionista. Així mateix, alguns governs estan començant a regular la venda de blind boxes per protegir els menors, cosa que podria obligar les empreses a pivotar els seus models de negoci en el futur proper.
La clau de l'èxit en aquest sector rau en la capacitat de fusionar l'art amb la psicologia del desig, transformant un objecte físic en una experiència emocional. Ja sigui mitjançant el co-branding amb marques com Uniqlo o l'ús estratègic de l'escassetat, el col·leccionisme modern demostra que el valor d'un producte no rau en la seva utilitat, sinó en la narrativa i el simbolisme que és capaç de projectar al consumidor.