Si ens posem a parlar dels autèntics fora de sèrie que van fer un gir total a l'estètica de la nostra era, el nom de Seymour Chwast apareix gairebé per instint. Aquest artista, que va veure la llum al Bronx cap al 1931, no és el típic dissenyador que es queda tranquil seguint el manual d'instruccions; és més aviat un esperit disruptiu que ha sabut jugar amb les formes per crear un llenguatge visual que no s'assembla a res més.
La seva empremta és senzillament inesborrable i s'estén per tot arreu, des de portades de CD i cartells fins a il·lustracions en llibres i revistes. Chwast no es va limitar a dissenyar imatges boniques, sinó que va influir profundament en la cultura visual , especialment a la nord-americana, rescatant l'alegria i la complexitat davant la rigidesa d'altres estils molt més freds i matemàtics.
L'era de Push Pin Studios i la ruptura postmoderna
El 1954, Chwast va decidir emprendre un camí innovador i va fundar, juntament amb Milton Glaser, Edward Sorel i Reynold Ruffin, el mític estudi Push Pin Studios . Des d'aquest bastió creatiu van llançar la revista Push Pin Graphic i es van convertir en un referent absolut per a qualsevol creatiu de l'època. Mentre que aquells anys manava el disseny suís, extremadament net i objectiu, Chwast i el seu equip van proposar una alternativa radical i eclèctica que recuperava l'essència de la il·lustració.
El seu enfocament no es basava a inventar res des de zero, sinó a beure de fonts del passat. Així, va integrar amb mestria elements de l'Art Nouveau, l'Art Deco , l'estètica victoriana i, per descomptat, l'Art Pop. Aquesta barreja heterogènia li va permetre crear un estil basat en l'eclecticisme que va acabar protagonitzant les pàgines de mitjans tan potents com The New Yorker, The New York Times , Vanity Fair o The Wall Street.
Després de la sortida de Milton Glaser el 1975, Seymour va prendre les regnes de l'estudi, liderant-lo fins a l'actualitat sota el nom de The Pushpin Group Inc. a Nova York. Se'l coneix afectuosament com el dissenyador de la mà esquerra , una etiqueta que reflecteix aquesta capacitat de fer les coses de manera diferent, fusionant la crítica social amb un dibuix molt característic i potent.
Versatilitat extrema: Del packaging a les lletres
Chwast és una bestiola rara en el millor sentit de la paraula: prolífic i extremadament versàtil. És capaç de saltar d'un projecte a un altre amb una soltesa envejable, aportant sempre un toc d' humorisme visual que evita que les seves obres caiguin a la nostàlgia barata o el sentimentalisme. La seva capacitat per dominar tant el traç com la lletra és el que va permetre tancar la bretxa entre el disseny gràfic pur i la il·lustració publicitària.
- Cartelleria: Ha creat prop d'un centenar de cartells, molts amb un fort compromís polític, destacant les seves peces contra la Guerra del Vietnam entre 1968 i 1969.
- Publicitat i Packaging: Una fita molt curiosa en la seva carrera va ser l'encàrrec de McDonalds el 1979, on va dissenyar la primera caixa per als Happy Meals.
- Editorial: El seu treball inclou des de portades de la revista Time fins a llibres infantils i diversos embalatges comercials.
Però la seva genialitat no es va aturar al dibuix. També es va endinsar de ple al món de la tipografia, creant fonts amb moltíssima personalitat com Chwast Buffalo, Fofucha , Loose Caboose NF i Weedy Beasties NF. Aquest domini integral de lespai visual és el que el converteix en una figura irrepetible.
Un llegat que traspassa fronteres
La trajectòria d´aquest artista és tan vasta que les seves obres formen part de les col·leccions permanents d´institucions de primer nivell, destacant especialment el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York. La seva habilitat per barrejar el comentari social amb una estètica atractiva l'ha portat a rebre innombrables premis ia ser membre de la prestigiosa Aliança Gràfica Internacional (AGI).
A més de la seva faceta professional, comparteix la seva vida amb una altra eminència del disseny, la reconeguda dissenyadora Paula Scher . Junts representen una part fonamental de l'avantguarda visual nord-americana, mantenint viu un esperit experimental que continua inspirant noves generacions de creatius a tot el món.
