Tot el que ofereix la Fira del Llibre i el Còmic de Terol

  • La Fira del Llibre i el Còmic de Terol celebra la seva XI edició a La Glorieta amb 25 casetes i 45 autors convidats.
  • El pregó va a càrrec de l'escriptor de Sebastià Roa de Terol i el programa combina presentacions, firmes, tallers infantils i activitats especialitzades.
  • Es presenten novetats d'autors de primera línia com Luz Gabás, Blue Jeans, Elsa Punset, Julià Casanova o Isabel Sant Sebastià, juntament amb creadors aragonesos i turolencs.
  • La cita reforça la presència del còmic, la poesia i la divulgació històrica, amb preus amb descompte i suport d'institucions aragoneses.

Fira del Llibre i del Còmic de Terol

La Fira del Llibre i el Còmic de Terol torna a omplir de casetes, presentacions i públic lector La Glorieta durant quatre dies, del dijous 7 al diumenge 10 de maig. A la seva onzena edició, el certamen es consolida com una de les grans cites culturals d'Aragó, amb una combinació de literatura, còmic, divulgació històrica, activitats infantils i trobades amb autors.

Durant aquestes jornades, la fira reuneix 45 autors i 25 casetes entre llibreries, editorials i projectes culturals, que converteixen el cor de la ciutat en un espai de conversa al voltant dels llibres. La programació contempla des de firmes i xerrades matinals i vespertines fins a tallers temàtics, propostes per a famílies i presentacions dedicades tant a lectors joves com a públic adult.

Inauguració, pregó i esperit de la fira

L'arrencada oficial de la XI Fira del Llibre i el Còmic de Terol té lloc dijous a la tarda, amb la lectura del pregó inaugural a càrrec de l'escriptor de Sebastià Roa . L'autor, conegut per les seves novel·les històriques com Nèmesi, Enemics d'Esparta o L'estirp de l'Àliga, planteja en la seva intervenció la lectura com un viatge permanent, que acompanya el lector des de la infància fins a la maduresa.

Roa reivindica el poder dels llibres per forjar el caràcter i alimentar el criteri propi , recordant lectures que el van marcar, com ara «El camí» de Delibes, «La Ilíada» o «La Divina Comèdia». Al seu pregó, compara l'antic quiosc Casa Dominguín amb un port des del qual salpar cap a destins impossibles, subratllant la lectura com a eina de llibertat i de pensament crític.

A la inauguració hi són presents representants institucionals com el director general de Cultura del Govern d'Aragó, Pedro Olloqui ; l'alcaldessa de Terol, Emma Buj; el president de la Diputació Provincial, Joaquín Juste, i el president de l'Associació de Llibreters de Terol, Tomás Cirugeda, entre d'altres. Les seves intervencions insisteixen en el suport ciutadà a la cultura del llibre i en el paper de la fira com a focus cultural i alhora espai de convivència.

Olloqui destaca que, després de l'èxit del 23 d'abril a Saragossa, la temporada de fires del llibre a Aragó arrenca a Terol amb una cita consolidada , a la qual convida a acudir tant a veïns de la ciutat com de tota la província. L'ambient que es viu a La Glorieta aquests dies, amb casetes concorregudes i públic variat, reforça la idea de la fira com una veritable festa del llibre.

Escenari principal, casetes i expositors participants

La Glorieta acull 25 casetes instal·lades per a aquesta XI edició , que es mantenen obertes durant tot el dia i concentren bona part de l'activitat. Per l'escenari central de la fira passen durant el cap de setmana fins a 45 autors, amb noms que van des de figures molt conegudes al panorama nacional fins a veus emergents aragoneses i turolenques.

Entre els expositors que hi participen hi ha llibreries locals i projectes editorials molt diversos : Llibreria Escolar, Perruca-Senda, Tilos, Zombies i Princeses, la llibreria El Regne del Revés (d'Andorra), així com entitats com l'Institut d'Estudis Turolencs. A ells se sumen editorials aragoneses i nacionals com Prames, Gara d'Edizions, Llibres del Gat Negre, Llibres de l'Innombrable, Sense Cap, Hola Monstre, Mala Vida (especialitzada en còmic), Pessigolles, Xordica, Taula, Acrotera, Onagro, Premses de la Universitat de Saragossa Edicions i una editorial nacional convidada.

La fira reforça a més la presència de la Plataforma Poetes per Terol , que en aquesta edició compta amb caseta pròpia. S'hi poden trobar novetats d'autors com Cristina Giménez, Nacho Escuín o Mario Lafuente, entre d'altres, cosa que subratlla el pes que la poesia i la creació local tenen en la programació de la cita.

El disseny del cartell anunciador va a càrrec d' Israel Gómez, creador del segell Hola Monstruo , que reinterpreta el quiosc de La Glorieta com un personatge més, acompanyat per figures reconeixibles del còmic i de la literatura. Aquesta picada d'ullet gràfic resumeix bé la barreja de tradició local i imaginació que caracteritza la fira.

Autors convidats i novetats editorials destacades

El programa de presentacions aplega un ampli ventall de veus. Entre els autors de primera línia que visiten la fira hi ha Fernando Jáuregui, Elsa Punset, Blue Jeans, Luz Gabàs, Julià Casanova, José Luis Corral o Isabel Sant Sebastià . Amb ells participen referents aragonesos com Antón Castro, Manuel Vilas, Sandra Araguás o el mateix Sebastián Roa, a més d'un nodrit grup d'escriptors de Terol.

Entre les novetats editorials que es donen a conèixer per primera vegada a Terol destaquen Cor d'or de Luz Gabás; Espanya partida en dos, obra històrica de Julián Casanova adaptada al còmic per Miguel Casanova i l'il·lustrador Carles Esquembre; «Cremats» de Fernando Jáuregui; La venjança de l'apòstol d'Isabel Sant Sebastià; «Els 15 de Fosbury» del supervendes juvenil Blue Jeans; "Ales per volar" d'Elsa Punset; i Mites i llegendes d'Aragó de José Luis Corral, entre d'altres.

La presència de Terol i aragonesa es deixa notar amb autors com Angèlica Morales, Alícia Blasco, David Alegre, Juan Villalba, Cristina Armúnia o Adrián Collados , a més de diversos integrants de la Plataforma Poetes per Terol. Les seves intervencions alternen la presentació d'obres recents amb converses disteses amb els lectors i firmes a les casetes.

La poesia ocupa un lloc propi a la programació. Dissabte, considerat dia gran de la fira, es reserva un espai especial per a un homenatge a Marina Heredia , fundadora de l'editorial aragonesa Los Libros del Gato Negro, que va morir el novembre de 2025. infinita», acompanyats per l?escriptora saragossana Olga Bernad, autora de «La collita dels noms».

Programació diària i activitats per a tots els públics

El programa de la XI Fira del Llibre i el Còmic de Terol s'estructura en tallers matinals i presentacions de llibres al llarg del dia , tant en horari de matí (entre les 11.00 i les 14.00 hores) com de tarda, a partir de les 17.30. Per prevenir possibles pluges, l'organització instal·la una carpa coberta on es desenvolupen les trobades amb autors i firmes, garantint el desenvolupament de la cita malgrat les inclemències del temps.

Els tallers infantils i familiars són un pilar de la programació. Al llarg de totes les jornades s'organitzen activitats lúdiques pensades per acostar la lectura als més petits, amb una atenció especial al còmic ia la il·lustració. Entre les propostes més cridaneres hi ha la commemoració de l'aniversari d'Astèrix, amb tallers temàtics que aprofiten la popularitat de la sèrie francesa per introduir els nens a la lectura de vinyetes.

A més del còmic, la fira reserva espai per a tallers matemàtics en què una quinzena de docents mostra als assistents que les matemàtiques també es poden explorar de forma manipulativa i entretinguda. A través de jocs, passaports que es van segellant en cada activitat i petits premis, es treballa el raonament sense oblidar el component lúdic, en col·laboració amb la Societat Aragonesa Pedro Sánchez Ciruelo de Professors de Matemàtiques.

Els matins i tardes es completen amb presentacions encadenades . Per exemple, dissabte a la tarda inclou el conte «La lluna fa entremaliadures» de Luisa Valdivielso, presentat al costat de Babidibú Editorial, seguit per la intervenció de Patricia Gayán amb «Coco. Un viatge inesperat», i la proposta de Tacita i Media Ediciones amb «Comando Mapache» de Joaquín Berges. El turolenc Juan Villalba també participa parlant de «Jota de cine», reforçant el vincle de la fira amb la creació local.

Diumenge al matí arrenca amb Pedro Cifuentes i el seu còmic Historietes de la història , editat per Molino, seguit de l'escriptora Sandra Araguás amb Les tres tarongetes d'Editorial Sin Cabeza. Paral·lelament, l'Institut d'Estudis Turolencs presenta diverses investigacions i col·leccions pròpies, que posen en valor el patrimoni històric i cultural de la província.

Història, còmic i divulgació a primera línia

Un dels eixos de la fira d'aquest any és la divulgació històrica a través del llibre i el còmic . L'historiador Julián Casanova, juntament amb l'il·lustrador Carles Esquembre, presenta l'adaptació gràfica d'Espanya partida en dos (Planeta), un còmic que aborda la Guerra Civil i el seu context europeu. Casanova remarca que el còmic, sempre que combini un guió sòlid amb un dibuix cuidat, és una eina molt eficaç per acostar la història als joves i oferir una «fotografia social» ràpida i comprensible.

L'historiador subratlla la importància que les noves generacions coneguin el passat traumàtic d'Europa als anys 30 i 40 , marcat per guerres, neteges ètniques i polítiques d'extermini, per entendre com es van fer fallida els valors democràtics. Davant d'un present en què proliferen discursos que relativitzen aquests episodis, insisteix que el coneixement i la informació són més necessaris que mai, tant a escala internacional com en el context local.

A la mateixa línia, la novel·la històrica té una presència molt notable. La periodista i escriptora Isabel Sant Sebastià presenta La venjança de l'apòstol (Plaça i Janés), setena entrega de la seva saga sobre la Reconquesta narrada des d'una perspectiva femenina. L'autora defensa el rigor històric com a exigència bàsica del gènere, tot recordant que per a molts lectors la novel·la històrica és la seva principal via d'acostament al passat.

Sant Sebastià reivindica que cal respectar el context, la mentalitat de cada època, els costums i la manera de viure sense caure en allò que anomena «presentisme». Al seu parer, en el sistema educatiu actual hi falta història i sobra desconeixement sobre etapes anteriors a la Guerra Civil, mentre que el públic demostra un interès creixent per conèixer millor la trajectòria del país. En aquest escenari, la fira de Terol es converteix en un aparador útil per a aquest tipus d'obres.

Altres presentacions connectades amb la història i la memòria inclouen títols com Mites i llegendes d'Aragó de José Luis Corral, o treballs que aprofundeixen en els fons patrimonials de la província, com les Joies bibliogràfiques incunables: Diòcesi de Terol i Albarrasí o estudis sobre arquitectura modernista a la ciutat i el seu entorn, presentats sota l'entorn.

Propostes infantils, juvenils i ciència per als més petits

El públic infantil i juvenil ocupa un espai central a la fira, no només com a acompanyant dels adults, sinó com a protagonista de moltes activitats pròpies . Una de les figures destacades entre els joves lectors és Blue Jeans, que presenta Els 15 de Fosbury (Planeta), reforçant la connexió entre la literatura juvenil i un públic que ja segueix de prop les seves novel·les.

Entre les propostes pensades per a les primeres edats destaca el conte La lluna fa entremaliadures , de l'astrofísica del Centre d'Estudis de Física del Cosmos (CEFCA) Luisa Valdivielso, publicat per Babidibú. Creat per a nens d'entre 4 i 6 anys, el llibre combina una història senzilla amb conceptes científics bàsics com la gravetat, l'òrbita de la Lluna o els eclipsis, amb il·lustracions de Fiammetta Manola que doten de personalitat el Sol, la Terra i la mateixa Lluna.

L'obra s'acompanya d'un quadern didàctic i propostes pràctiques , com a instruccions per observar un eclipsi de manera segura i una guia per construir una cambra fosca amb una caixa de cartró. Aquesta barreja de conte, ciència i manualitat cerca que les famílies puguin experimentar juntes i que els nens es familiaritzin amb el cel i els fenòmens astronòmics des d'edats molt primerenques.

També hi ha espai per als llibres il·lustrats i el còmic dirigits a diferents públics . A les casetes d'artistes com Xcar Malavida i Luis Orús es crea un ambient especialment animat, amb dibuixos personalitzats i obres que van des d'àlbums per a nens fins a còmics per a adults. L'humor i la proximitat són la tònica d'aquestes firmes, que atrauen lectors curiosos i famílies que busquen lectures diferents.

Alhora, la presència de tallers matemàtics i activitats amb passaport i premi reforça la idea que la fira no es limita a la lectura tradicional, sinó que actua com a plataforma per a diferents formes de coneixement . L'objectiu és que els menors associïn el llibre i la cultura amb una cosa propera, divertida i que es viu en comunitat.

Poesia, música i projectes locals amb segell propi

Més enllà de la narrativa i el còmic, la programació reserva un espai sòlid a la poesia ia les editorials independents . La caseta de la Plataforma Poetes per Terol esdevé punt de trobada per a lectors que busquen veus líriques contemporànies, amb títols d'autors com Cristina Giménez, Nacho Escuín o Mario Lafuente, que alternen firmes amb petits col·loquis improvisats.

L'editorial Los Libros del Gato Negro, molt vinculada a la ciutat, viu en aquesta edició un moment especial amb la presentació de les primeres referències després de la mort de la seva fundadora, Marina Heredia . L?acte d?homenatge de dissabte combina lectura de poemes, conversa amb el públic i record de la tasca editorial d?Heredia, subratllant el pes dels projectes independents en la vida cultural aragonesa.

L'última jornada incorpora també un toc musical amb l'actuació de Mario Lafuente i el seu projecte El viatge de Ciro , que integra cançons i novel·la sota el segell dels Llibres del Gat Negre. Aquesta proposta híbrida, que uneix literatura i música, es programa com a tancament del certamen diumenge a les 19.00 hores, ampliant el perfil d'assistents més enllà del públic estrictament lector.

En el pla de la narrativa local i regional, la fira ofereix un aparador a autors de Terol i aragonesos de diferents gèneres , des de la novel·la històrica fins al relat, la poesia o l'assaig. Molts aprofiten la proximitat per conversar amb els lectors sobre el procés d'escriptura, el paper de les editorials petites o les dificultats de publicar des de fora dels grans centres urbans.

Tot això contribueix a fer que la Fira del Llibre i el Còmic de Terol es percebi com un espai on es reconeixen i visibilitzen els projectes culturals de proximitat , alhora que es connecten amb catàlegs i segells d'abast nacional, generant una xarxa de col·laboració que va més enllà dels quatre dies d'activitat a La Glorieta.

Institucions organitzadores, suport al sector i condicions per al públic

L'organització de la XI Fira del Llibre i el Còmic de Terol va a càrrec de l' Associació Provincial de Llibreters, la Diputació de Terol, el Govern d'Aragó i l'Ajuntament de Terol . A aquestes entitats s'hi suma la col·laboració del Gremi d'Editors d'Aragó, Caixa Rural de Terol, Fundació Tèrvalis i la Comarca Comunitat de Terol, que donen suport a l'esdeveniment tant a nivell logístic com econòmic.

Aquest entramat institucional persegueix reforçar el teixit llibreter i editorial aragonès , oferint un aparador on llibreries i segells puguin presentar els seus catàlegs, captar nous lectors i establir contactes professionals. La fira es concep així no només com a cita cultural, sinó també com a eina de dinamització per a un sector especialment sensible als canvis dhàbits de consum ia la competència dels formats digitals.

Durant els dies que dura el certamen, els lectors poden adquirir els llibres amb un 10% de descompte , un incentiu que busca animar la compra i fomentar que els que s'acosten a signar o escoltar un autor no se'n vagin amb les mans buides. Aquest tipus de mesures, habituals en fires del llibre espanyoles, ajuden a fer que la visita es tradueixi en vendes directes per a llibreries i editorials.

Tot i que les previsions meteorològiques apunten a moments de cel encapotat i fins i tot algun plugim, la instal·lació d'una carpa coberta per a presentacions i firmes garanteix el desenvolupament de les activitats principals. D'aquesta manera, el públic pot continuar gaudint de xerrades i trobades sense que la pluja alteri excessivament la programació.

En conjunt, el suport institucional, la implicació del sector del llibre i la resposta del públic converteixen La Glorieta en un punt de trobada on es creuen lectors, autors, llibreters i editors . La fira consolida el seu paper com a cita imprescindible del calendari cultural aragonès, alhora que reforça l'enllaç de la ciutat amb la lectura, el còmic i la creació literària en totes les variants.

La XI Fira del Llibre i el Còmic de Terol es presenta, així, com un certamen en què conviuen grans noms de la literatura espanyola amb autors aragonesos i turolencs, tallers per als més petits, propostes de divulgació històrica i activitats poètiques i musicals. L'ambient a La Glorieta, la diversitat de casetes, les novetats editorials i el suport institucional configuren una cita que reforça la imatge de Terol com a ciutat lectora i punt de referència per al llibre i el còmic a Aragó , convidant veïns i visitants a reservar un lloc a la seva agenda per perdre's entre pàgines, vinyetes i converses literàries.


Afegir com a font preferida a Google